PARQUESVR

De broma molt de debò; o de debò molt de coña. Parquesvr fan de l’humor propi una nova forma de rock afilat: entre el desbarri punk, la cançó protesta més sarcàstica, l’antropologia afterpunk i el teatre extrem. Els de Leganés han aconseguit situar-se en un lloc equidistant, i alhora novíssim, entre Cuchillo de Fuego, la Orquesta Mondragón, The Birthday Party, un Richard Cheese d’extraradi, un monòleg de Lenny Bruce i una òpera post-punk animal.

Les seves cançons, sempre amb el volum al 11/10, reivindiquen a Llanci Armstrong, parlen de romanços fallits, esberlen dels puretas i dels quals ploren cada vegada que mor algun cantant famós i fins deixen encàrrecs polítics especialment àcids. Com deia Rajoy: “cuanto peor, mejor para todos”. Millor per a Parquesvr el seu benefici polític. Sé fan o no ho siguis, però fes-te un favor: no deixis de veure’ls i escoltar Talego Quini.