TRIGGA

Mallorca sempre ha estat una terra fèrtil per a l’hip hop, i sempre ho ha estat amb grups que han adoptat un to propi, allunyat de l’habitual èpica de carrer -al cap i a la fi, costa posar-se en pla malote quan un viu en una illa com aquesta- i més pròxim al funk colorista que als pianos malenconiosos i els ritmes marcials. En aquest sentit, Trigga no són més que l’últim exemple d’una tradició amb el llinatge de la qual connecten per via directa: Don Manolo Pinchadiscos, DJ de la banda, és l’home després dels plats en La Puta Opepé, pares de l’escena de l’hip hop local -i uns dels responsables que això sigui el que és en l’àmbit nacional.

A això cal sumar que Miquel Bujosa, àlies Blackash, baixista i productor de les bases del grup, es va criar escoltant “Vacances en la Mar” (i a J Dilla, clar) i un altre punt podria dir-se del MC Danielbum -a pesar que els escoltés sota un clima totalment diferent des del País Basc- i el bateria Joan Cabot. Però aquí s’acaben els deutes amb els Encunyeu-vos del Fonk, perquè des del principi això de Trigga pretenia ser algo completament diferent: una banda de directe que toqués en viu cançons d’hip hop amb ànima funk i pegada rock. I això és el que és, ni més ni menys.