DEPRESIÓN SONORA

Marcos Crespo va néixer a Vallecas (Madrid) en 1997 i aquest apunt biogràfic no és un capritx. Les cançons que signa com Depresión Sonora exploren les inquietuds d’un jove d’extraradi en el seu encreuament per les turbulències emocionals de l’etapa vital que afronta. En l’apartat musical, es nodreix del postpunk originat en dècades pretèrites, però el seu discurs radiografia un present que és el seu i el de tota una generació fatigada, ansiosa i empesa sense alternativa a la hiperproductivitat. A qui no hagi crescut en aquest context de domini digital i recessions econòmiques, tal vegada li costa una mica més entendre-ho, però ho podrà gaudir igual a la seva visita a Mallorca Live. 

Va ser en el fatídic 2020 quan Marcos, tancat a la seva habitació, es va dedicar a fer de tot mentre fos no passava res. Aquesta conjuntura va determinar el marcat caràcter introspectiu del seu ja mític EP homònim. El madrileny va començar a revelar unes virtuts i era qüestió de temps que la resta del planeta reparés en elles. Després de consagrar-se definitivament amb el seu primer LP, El arte de morir muy despacio (2022), era clar que Marcos encapçalava una generació de músics que es mouen amb les seves pròpies regles i les seves innegociables concepcions artístiques i emocionals. Una aplaudida carrera en creixement constant, omplint sales i confirmant la seva presència en festivals de la talla de Coachella, Primavera Sound i Vive Latino, obre una nova i apassionant etapa amb el seu segon disc, Los Perros No Entienden Internet  (2025) i continua signant la banda sonora d’una generació.